oxford_expo_magical_books_poster

Magical Books – From de Middle Ages to Middle-earth

                Let us suppose that this everyday world were al some one print invaded by the marvellous… C.S.Lewis.

Aquesta frase dóna la benvinguda a l’exposició que amb el títol Magical Books – From de Middle Ages to Middle-earth ha  organitzat la Bodleian Library de la Universitat d’Oxford, i que es pot veure en una de les antigues sales de la biblioteca fins a finals d’octubre de 2013.
Presentada en un ambient càlid i en prenombra per tal de ressaltar la màgia continguda en la literatura fantàstica, l’exposició està basada principalment en l’obra d’un grup d’escriptors coneguts amb el nom de “Oxford School”: J.R.R.Tolkien, C.S.Lewis, Susan Cooper, Alan Garner i Philip Pullman. A aquests autors, que han creat algunes de les pàgines més celebrades i conegudes de la literatura fantàstica, caldria afegir l’obra més recent de J.K.Rowling sobre les aventures del personatge de Harry Potter. De fet, en bona part de les sales de les biblioteques d’Oxford on s’han filmat algunes de les escenes de les pel·lícules de Harry Potter és on anys abans aquests escriptors es documentaven per tal de forjar lentament el seu complex univers literari.

L’exposició comença destacant la influència que l’univers mític de l’antiguitat i l’edat mitjana han exercit en la producció posterior del gènere fastàstic, no només en el camp de la literatura sinó també en els àmbits de la cultura popular, la música, la pintura o la cinematografia, per exemple. Bona part de l’obra dels escriptors de la Oxford School està impregnada de les ressonàncies de la mitologies cèltica, escandinava i per extensió de la de bona part dels pobles de l’antiga Europa septentrional, mitologies que van trasalladar-se a les illes Britàniques al llarg de tota l’edat mitjana, forjant amb el temps l’imaginari i la rondallística que coneixem actualment associada a aquella època.

El cicle llegendari del rei Artur, Excalibur i el regne de Camelot van inspirar l’obra The Dark is rising, de Susan Cooper, així com també a Tolkien, autor entre altres de les conegudes obres The Hobbit i la saga The Lord of the Rings. El mateix Tolkien va deixar inacabat un llarg poema titulat The Fall of Arthur, del qual l’exposició en presenta el manuscrit original, i que fou publicat per primer cop la primavera del 2013.
Els poemes èpics dels pobles nòrdics i tot el món mític d’Asgard es troben a la base de la densa obra de C.S.Lewis. La seva influencia va ser decisiva en la composició de l’univers fantàstic i màgic de Narnia recreat de forma magistral en les seves obres The Chronicles of Narnia. Les obres infantils més destacades d’Alan Garner, com ara The Weirdstone of Brisingamen i  The Owl Service, estan inspirades en els cicles de llegendes de les cultures que es van desenvolupar a les illes Britàniques en l’antiguitat.

OLYMPUS DIGITAL CAMERAEl poder màgic de les paraules ocupa un lloc central en el discurs i els objectes exposats en la mostra. Així, es poden veure diversos manuscrits dels segles XIV i XV, escrits en llatí i en un anglès arcaic, que contenen tot un conjunt d’invocacions, conjurs, frases màgiques i alfabets secrets a través dels quals traspassar la realitat, preveure el futur o entrar en contacte amb les forces ocultes del més enllà. Així, per exemple, l’exposició acull una reproducció de la Holy Table, una taula de pedra del segle XVII creada per John Dee, un astrònom i matemàtic aficionat a l’hermetisme, la qual a partir d’una complexa combinació de símbols i un alfabet inventat, l’Enochian, podia entrar en contacte amb les criatures angelicals. L’antic alfabet rúnic, desenvolupat pels pobles escandinaus i anglo-saxons abans de la introducció de l’alfabet llatí i que ha estat associat a la màgia i les ciències ocultes, va inspirar les llengües amb les que s’expressen algunes de les criatures que habiten la Middle-earth de les obres de Tolkien.

L’alquímia i la recerca de la pedra filosofal, el món profètic dels oracles i l’endevinació, les bruixes i els mags, el bestiari medieval, amb la figura central del drac, són altres de les temàtiques tractades a l’exposició, i que han estat claus en el desenvolupament de l’obra actual de Philip Pullman, sobre tot en confecció de la seva trilogia His Dark Materials. Es poden veure, per exemple, diversos manuscrits medievals il·luminats amb il·lustracions dels éssers fantàstics que poblaven la mitologia europea dels segles XIII endavant. La història de l’heroi enfrontat a la bèstia, per exemple, va ser molt popular i va generar moltes i diverses versions locals, que a Catalunya coneixem com la llegenda de Sant Jordi.

Les històries sobre bruixes i bruixots tenen un lloc destacat en la mostra; les unes presentades com aquelles figures vinculades, en l’Europa precristina, als cultes i ritus màgics relacionats amb la cura del cos i la salut, i que en la nostra cultura han estat associades a tota mena d’encanteris malèfics o la dissort. Els bruixots, en canvi, ja fossin xamans, mags o il·lusionistes, gairebé sempre han estat representats sota la imatge de l’home savi i bondadós. Un dels mags més coneguts a Europa, popularitzat a partir del segle XII per Geoffrey of Monmouth, és Merlí, el bruixot mentor i conseller del rei Artur, el qual ha estat vist com un dels darrers exponents de la cultura druídica. Merlí fou recreat 800 anys després, per exemple, per Tolkien en el personatge del mag Gandalf, i per Garner en el de Cadellin Silverbrow, personatge central de la seva obra The Weirdstone of Brisingamen.

Va costar-me sortir de la sala d’exposicions i topar-me de nou amb el món exterior. Al caminar pels carrers humits d’Oxford, tot tornant a casa, em va semblar veure, amagat en alguna cantonada, un murmuri, un petit secret que, a l’acostar-m’hi, va obrir-me la porta a la fantasia i la màgia que com un tresor els llibres ens ofereixen.

Rafel Folch

Save

Save

Sense comentaris

Posteja un comentari